dilluns, 24 de febrer de 2014

PARACOLLS I PARACORS


Allò va anar i era, en un païs trist, una guerra civil finalitzada que havia deixat ingents quantitats de morts (sobretot d'un bàndol.). Els nens fills d'aquests difunts, màrtirs, o com volgau dir-los, anaven principalment a engreixar les families de feixistes incapaços de tenir fills o bé al que s'anomenava "Hogares de auxilio social". En aquest marc es sitúa un còmic que trau el bo i el mitllor d'aquesta època, i, al ritme de tragicomèdia molt accentuada, ens parla d'uns nens creixent i aprenent en un entorn dur. 
Paracuellos de Jarana és el nom d'aquesta casa d'auxili social. Aquí es reuneixen una quantitat molt alta de nens petits que no saben cóm afrontar la vida. Allà, en comapnyia del seus amics, de les quadrilles que es formen muscle a muscle, aquestos xavals aprendran a sobreviure, a conèixer el seu entorn, a moure's per enmig la hostilitat que reben dia a dia de part dels seus professors/educadors. La rectitut en l'educació, la duresa del sistema feixista, les agressions físiques, psicològiques i verbals estan n presents a tothora en aquest còmic. I, no obstant, sempre trobes una vinyeta que és capaç de llevar-te un somriure, inclòs una rialla, i t'oblides de la ràbia i el enorme trauma que representa aquest còmic. Carlos Giménez, el seu autor, fa un recorregut per la vida d'aquestos nens mentre creixen, es barallen o s'estimen. Mentre descobreixen la sexualitat o mentre aprenen a l'escola. 
Cal assenyalar que en tot moment Paracuellos parla de l'aprenentatge. Usant els caràcters estandaritzats propis de l'educació de principis del franquisme (una de les èpoques més repressives a nivell educatiu que es coneix) assistim a unes classes en les quals els alumnes són forçats a competir entre ells i s'accentúa la rivalitat, per finalment humiliar i atacar física i mentalment a qui no és capaç de guanyar (una competició, o aprovar un examen, per exemple). Els professors, gent frustrada i horrible, no són educadors, són l'antítesi d'aquesta. Usen als nens per als seus propis fins, els manipulen o es burlen d'aquestos a la cara, forçant-los a riure's d'ells mateixos baix coacció. El paper de la religió també és present a tothora en el còmic, com allò oposat a la bondat i a l'estima pels nens. Ni tan sols de camí al que entenem per educació. Amb un marc així, he de dir que poc lloc queda per a la comèdia. Però ahí està: La picardia, la lluita o les sortides originals i fantàstiques de molts dels nens són capaços de fer que t'oblides dellloc on estan i de la seua trista vida. Els somnis de futur (el nen que vol ser astronauta a qui fan que bóte des d'un primer pis perquè "aprenga a volar", el que vol ser dibuixant de còmics a qui li acaben cremant el seus tresors només per fer-li mal), o més ben dit, els somnis de futurs variats i distints són el motor que dia a dia fa despertar-se a aquests personatges infantils.



Paracuellos, de Carlos Giménez, consta de 6 meravellosos tomos que conformen una colecció fantàsticament il·lustrada i narrada. Perosnalment crec que és una lectura obligatòria per a tot aquell qui li agrade el còmic o l'educació, i vulga un altre enfocament distint d'aquests. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada