EL SUPERPROFE

L'EDUCACIÓ QUE NO ÉS EDUCACIÓ

L'enllaç que us he posat més amunt, si l'heu vist, és una carta d'una família de Xirivella dirigida a les instàncies legals pertinents per reclamar una educació en valencià per a la seua filla. Si la llegiu, observareu una sèrie de dades interessants. En primer lloc, hem de sorprendre'ns només de la quantitat de hòsties legals (Sí, està lletja la expressió, però no he sabut dir la cosa de forma més exacta i concreta que això) que han hagut de patir perquè l'alumn@ en qüestió estudiara en la llengüa que li sortira del pardal. Després, no podem fer res més que llevar-nos el barret per la mostra autoritària d'un feixisme de manual per part de l'administració a l'hora de passar "hasta el culo" del desig de les famílies, recollit en l'Estatut, en la Constitució i crec que en tot paper legal que puga existir al territori espanyol. No obstant, el que més podem extraure d'aquesta carta és que no és un cas aïllat. Moltes famílies s'han trobat en la mateixa tesitura quant han demanat una educació en valencià als seus fills. Tots del territori valencià, a més a més. Quina casualitat ¿no?. Serà casualitat, sí. El tema de la llengua en la qual estudiem és més que important. Estem parlant de drets, de deures, de obligacions per part d'uns i de necessitat en cas d'altres. Limitar això és mutilar la cultura valenciana (Sí, bé, qui diu mutilar també pot dir destrossar, destruïr, anul•lar, arrasar o directament matar una cultura en favor d'una altra). I això succeeix a les NOSTRES ESCOLES. Passa a les ESCOLES i és així perquè parlar en valencià ha deixat de ser una ¿elecció? per transformar-se en un criteri de tipus polític. En comptades ocasions he assistit a afirmacions més violentes. Hui, parlar valencià en València t'estigmatitza (per a uns bé, i per a d'altres per a mal) perquè resulta extrany. I amb aquesta realitat ¿Cóm incloure en l'escola el concepte de llengua pròpia evitant polititzar més del que cal el tema? S'han preparat 5 milions d'euros per a <<espanyolitzar>> als alumnes catalans. Cosa que em sembla molt bé, si no es tractara d'una minoria aquella que ha exigit aquest dret, i ací a València tenim 12.000 famílies menjant-se una educació en castellà perquè sí sense que l'actual ministre d'educació, el sr. José Ignació Wert, destine ni un cèntim al que ve a ser una majoria aplastant.
Aquest àudio ha estat extret de la web http://www.vilaweb.cat/. Disposeu de valenciàl'article complet en aquest enllaç: http://www.escolavalenciana.com/, una federació formada per professors d'ací implicats en l'aprenentatge i la difusió de la nostra llengua. La seua funció no només es limita a les escoles. Té molts més àmbits. Entre ells, La Trobada d'Escoles en Valencià, iniciativa per la qüal tota escola que ho desitge s'hi pot adherir, muntant una paradeta on els i les nenes de primària i secundària i les famílies poden fer des de separadors de llibres, fins a polseres, passant un dia on es viu en la nostra llengua: http://www.escolavalenciana.com/categories/index/101/trobades-d-escoles-en-valencia.  Un altra iniciativa a favor de la nostra cultura són els premis sambori, on la idea és fomentar l'escriptura entre els estudiants, que deuen de inventar una història. Posteriorment existeix una ceremònia amb uns premis ben sucosos! Aquesta iniciativa està oberta des dels petits fins els universitaris, i ha suposat un foment importantíssim en nombre de participants, també: S'ha transformat en un dels concursos més grans d'escriptura d'Europa, si no el més gran quant a participació. La nostra llengua és un tresor que ha de cuidar-se. Si el professorat no pot o no vol fer-ho (Salutacions als docents inútils i incompetents que, sabent parlar en valencià dónen les seues classes en castellà del bo: Moltíssimes gràcies per fomentar a la destrucció de la nostra cultura), es perdrà irreversiblement (Més encara), ja que si els encarregats de la cultura no es preucupen per promoure-la aquelles persones que sí que ho fan estan soles i desprotegides. Això desemboca en què gents que ha nascut i ha vivit en València tota sa vida només escriu i treballa en castellano perquè "Es mi trabajo y lo escribo como quiero". I això és un atemptat a la cultura, a més d'una mostra d'ignorància sense límits. I aquesta és la realitat que s'ensuma a València. Curiosament, la "igualtat" de la "democràcia" esta acabant en una llengua en la qual no va poder ni Franco. És el que passa en les invasions: Els xinesos, amb el tèxtil, han pres una mesura similar a la de tots els immigrants que vénen a València des d'Espanya. Com hem vist, no falten iniciatives interessants. Interés en sí mateix, però, no ho veig tan clar.