dijous, 13 de febrer del 2014

Erase una vez... El Hombre - Creditos



Quan era menut, en la 2, passaven aquests meravellosos dibuixets que em despertaren la curiositat sobre inventors cèlebres del Renaixement (En Érase una vez el hombre), sobre glòbuls blancs simpàtics (Érase una vez el cuerpo humano) i sobre senyors que anaven a la lluna i descobrien cóm funcionava l'univers (Érase una vez el universo). I he de dir que m'ho passava pipa mirant-los. Cada capítol ensenya d'una forma amena (Mans amunt els alumnes que no hagen tingut al profe que els ha fotut un capitol "per a passar la classe"), mentre hi ha un argument central apart (Només de vegades, com en Érase una vez el cuerpo humano) que dóna vidilla al que d'altra forma seria un documental pero en dibujitos. Els personatges, doncs, éren insuperables. Qui no ha mirat aquests dibuixos i no recorda aquests personatges?





I sí. El home-aspiradora humana que s'ho menjava tot era el meu preferit. 
       

  Els glòbuls rojos éren uns personatges fantàstics dels quals un s'encarinyava a més no poder. Quin horror quan moren!  El xic i la xica de la nau funcionaven sent completament distints dels companys que els rodejaven. I durant uns 15 capítols assistim a les aventures i les desventures d'uns glòbuls blancs que són quadrilla, i que passen de tot per arribar a la seua meta i transportar l'oxígen que porten a l'esquena.

La intenció clarament didàctica, la recerca del despertar de la curiositat de l'infant, i el plaer per la cultura són algunes de les coses que ens planteja aquesta sèrie. Els dibuixos funcionen molt bé en el context i la època en la que s'hi troben ubicats. És interessant veure cóm es tractava la cultura per mig dels mitjans audiovisuals en la era pre- internet i cómn avui dia s'ha transformat en una nul·litat ni tan sols el plantejament d'una dibuixos de caire educatiu.



    Ademés un no pot evitar comparar els dibuixets d'aleshores i els d'ara. Vull dir, crec que l'animació ha perdut un poquet de interés per l'argument i s'ha abocat cap a l'absurde, cosa que m'agrada, però també enyore una miqueta aquestes coses. Dibuixos animats com Chowder són genials, però no tenen la intenció que tenien aquestos, i no puc evitar pensar que productes com Érase una vez es troben fora de lloc hui dia. Quina llàstima!






Chowder s'ha enterat que l'he posat com a exemple de dibuixos que no ensenyen una merda

2 comentaris:

  1. Esta serie va crear una generació de xiquets i xiquetes que creien que dins del seu cos hi havíen homenets passejant i parlant. M'encantaven, amb unes poques cares van fer tots els personatjes d'unes quantes series.

    ResponElimina
  2. M'encanta Carles! pense com tú que aquest tipus de dibuixos s'ha perdut a manta... si que hi han encara series amb paper didàctic però són per nanos molt menudets... de tota manera sempre ens quedarà internet per baixar-los i utilitar-los, d'aquesta manera els clàsics mai moren :D.

    ResponElimina